MARIA
MONTESORRI Y
Ja
fa més d'un centenari, que es va començar a Itàlia, una renovació
en els mètodes pedagògics. Va ser Maria Montessori qui va exposar
una nova metodologia en l'educació a partir de les seues
experiències amb xiquets en risc social. De la seua obra El
Mètode de la Pedagogia científica aplicat a l'educació de la
infància,
podem extraure les idees bàsiques de la seua filosofia que es basen
en el respecte cap als alumnes i la seua capacitat d'aprendre,
utilitzant la llibertat per mitjà d'una disciplina activa que permet
als xiquets que exploren les seues conductes de manera que consideren
més convenient, segons els seus interésos i els seus gustos,
deixant-li a la professora el rol d'observadora.
A
pesar del pas del temps, podem adonar-nos de que les seues idees
tenen vigència fins avui, ja que van constituir un programa
d'educació d'acord amb les necessitats del desenrotllament humà que
ha existit durant tot el temps. Una metodologia que ha sigut provada
en tot tipus de societat, en qualsevol cultura i estat social,
independentment de la seua creença religiosa. Esta clar que ara pot
paréixer un tema simple i evident, però en aquella època va
provocar molts conflictes, sobretot en els sectors més conservadors.
Així i tot, pense que continua sent un tema innovador, si tenim en
compte el poc que ha evolucionat l'educació en l'escola tradicional
al llarg de l'ultim segle, el currículum dels sistemes educatius
seguix posant-li més èmfasi a la inactivitat, l'obediència i la
rigidesa dels alumnes enfront de la llibertat, la creativitat i la
disciplina activa que són els tres factors que primen en el mètode
científic de Montessori. Un mètode que caldria tindre més en
compte en estos temps de confusió per canvis accelerats, d'obsessió
pel rendiment i la implantació de noves estratègies metodològiques
en el sector de l'educació.
Totes
les teories de Montessori es basen en el que ella va observar dels
xicotets fer pel seu compte, sense la supervisió d'un adult. Que
millor que desarrotllar una metodologia per a l'educació dels
xiquets pensant en ells? Els xiquets des de l'espontaneïtat poden
expressar com se senten en l'escola. S'hauria de prestar molta més
atenció als xiquets quan manifesten el que pensen, els seus gestos i
el seu comportament davant de l'aprenentatge. "
Hem de crear un ull que veja,
una mà que obeïsca i una ànima que assenta i en esta tasca hem de
cooperar tota la vida"
(Montessori, 1918) Esta cita extreta del llibre The
Advanced Methodlogy
manifesta com María no concebia la rigidesa ni l'estatismes del
xiquet en l'escola i promovia la llibertat de moviment
Maria
Montessori va fundar la "Casa dei Bambini" 1907, la primera
escola a Itàlia per a xiquets que durant el dia no podien ser atesos
degudament per les seues famílies, tot esta construït i concebut a
la mesura del xiquet, podent així disfrutar de llibertat. Poden
moure's i actuar a gust sense el control, obsessionant en molts cas
d'un adult, és un ambient lliure d'obstacles. El professor exercix
una figura de guia, que potència o proposa desafiaments, canvis i
novetats intervinguent el més mínim possible en la classes.
Simplement permet que el xiquet tinga les seues experiències.
Després de l'èxit de l'Escola del xiquet, María va promoure
l'aplicació dels seus mètodes en les escoles elementals reflectats
en el llibre La
auto-educació en les escoles elementals (1916).
El nucli de la pedagogia montessoriana consistix en concebre
essencialment l'educació com a auto-educació. Els xiquets
absorbixen com a esponges tota la informació que necessiten per a
actuar en la vida diària. A partir de l'autonomia i de períodes
sensibles poden aprendre a llegir, escriure, comptar de la mateixa
manera que aprenen a caminar, gatejar o córrer de forma espontanea.
Pense
que cal donar-li més importància a les activitats que exercixen les
seues capacitats com la iniciativa, la independència, la
creativitat, a partir de materials estudiats científicament que
siguen útils i que han sigut preparants en particular atenció
perquè siguen objectes de curiositat i d'interés efectiu per part
dels alumnes. En la societat actual necessitem expressar-nos, que la
gent escolte les nostres idees, pensaments o vivències i que un
professor et deixe actuar des de xicotet en total llibertat, implica
que ha estat ensenyante a confiar en tu mateix, a pensar i
qüestionar, descobrir que et fa feliç. És un error tractar de
substituir l'experiència del xiquet amb la de l'adult, havent de
transmetre-la verbalment. El xiquet es construïx així mateix amb la
seua pròpia experiència.
Recordant
la meua infància pense que poques vegades m'he sentit gran i forta
en el col·legi. Més bé em recorde com una xiqueta menuda i
vulnerable sense cap tipus d'independència. Investigant sobre la
metodologia de Monteressori em ve a la memòria la meua classe de
preescolar on teníem una estanteria amb llibres i jo mai podia
llegir els de dalt de tot per que no arribava, açò em porta a
pensar que el mobiliari estava totalment ideat per a l'ús i
comoditat de la professora més que per als alumnes que som els
verdaders usuaris.
A
l'igual, tampoc existia un ambient preparat perquè jo poguera
desarrotllar la meua part emocional, els materials s'utilitzaven quan
eren necessaris i els repartia la professora, sense l'opció que jo
poguera triar el meu material de treball. La llibertat en la meua
etapa escolar era com el llibre més alts de l'estanteria
inalcansable. Com a conclusió, amb aquesta limitació queda
eliminada l'estimulació del xiquet a formar el seu caràcter o
manifestar la seua personalitat.
Kate Greenaway Nursery
School, 2012
