domingo, 21 de diciembre de 2014

Animació





Este genial vídeo de  Marty Cooper muestra las posibilidades de los dispositivos móviles para crear vídeos de animación.

jueves, 18 de diciembre de 2014

DESFENT un trosset meu.


PRESENTACIÓ DE TREBALL REALITZAT





Vos presente el meu treball artístic, potser l'espectador al veure els meus quadres camine per les esbosses del desorde, encarant-les com el que busquen ser: una producció en la trobada entre dos metodologies fonamentalment complementàries: formalitat i espontaneïtat.

En ells presente de forma espontània tota una trampa interior amb la finalitat de traure a la llum les meues emocions, busquen entendre una realitat més enllà de la mera visualitat, prestant més atenció al contingut que a les formes.

Per casualitat, una madeixa de línies entrecreuades em van aportar llibertat i plaer de manera ingènua, anticipant el que seria la clau de la meua obra: l'automatisme. Esta actitud lligada al surrealisme, va transformar la meua dinàmica creativa i va marcar la senda de la meua poètica personal en perfecta harmonia amb els meus anhels artístics, en els quals tracte de reflectir el meu inconscient i l'absència total dels límits entremesclant tot això pel binomi orde - desorde.



http://mariacovs.tumblr.com/



El meu treball es titula Desfer i sorgix pel meu mode d'actuar enfront del llenç, ja que durant este procés té lloc la lluita interna on passat i present en forma de nucs es desfan. És un continu joc entre límits borrosos, perquè hi ha una retòrica espontània junt amb una altra més formal i elegant. En aquest treball presente la meua part psíquica, es comprén una part terapèutica i intervé el meu cos en moviment.


Em fascina la capacitat creativa dels xiquets, el seu caràcter espontani, he investigat sobre el gest infantil i els garabats i actualment treballe en esta linea compaginant amb el màster en educació secundària. Com a docent m'interessaria transmetre una dinàmica creativa, que done lloc a què cada alumne puga desenvolupar la seua poètica personal.


Maria Coves.
Desfer VI, 2014.
120 x120 cm
Acrílic

RECURS WEB. SISTEMA DIÈDRIC.

Aquest és un enllaç d'una aplicació que pot servir a tots els que hagen d'aprendre el Sistema Dièdric. No es desenvolupa el tema en profunditat, però ajuda en els primers moments de desconcert que ens sorgixen davant d'una matèria amb una càrrega d'abstracció de l'espai important. El que més m'agrada és el suport que oferix per a imaginar els models. L'aplicació és fàcil d'utilizar, a l'esquerra apareix un menú principal on es pot accedir a cada lliçó, que és presentada a través d'animacions i senzilles explicacions. I en el quadre de la dreta, apareix una barra de submenus per a accedir als distints apartats de la lliçó.




martes, 16 de diciembre de 2014

MODEL DIDÀCTIC CONSTRICTIU O APROXIMATIU

MODEL DIDÀCTIC CONSTRICTIU O APROXIMATIU
Maria Coves López


En aquest article tractaré el model didàctic constructiu el qual esta recolçat per diverses teories psicològiques on els gestors principals són Piaget, Ausubel, Bruner i Vigostky però com diu R.Matthews "el constuctivisme és com una casa que conté moltes habitacions" per la qual cosa trobem molts punts de vista i formes diferents d'afrontar el constructivisme. Centrant-me en el model didàctic constrictiu o aproximatiu diré que aprendre és construir, interpretar, comprovar, és a dir, aprendre com aprendre, és un element que sempre tindrà valor, ara, en el passat i en el futur perquè dessarrotlla la capacitat d'autoconstrucció de l'autoconsciència.


La docència és autentica quan no hi ha lloc en ella per a l'autoritarisme ni per a la individualitat egocèntrica, només hi ha lloc per a l'exercici conscient i responsable d'una didàctica constructiva. A estes altures del curs que ja hem vist diferents models didàctics i metodologies tinc la sensació que ensenyar és més difícil que aprendre, la tasca fonamental del professor és despertar la curiositat de l'alumne cap a l'aprenentatge, que el alumne tinga la llibertat d'analitzar, qüestionar i debatre tota la informació que el professor li comunique perquè puga generar el seu propi cos de coneixements.


Però no tots els alumnes són iguals, en l'aula ens trobem pluralitat . Per tant, cada alumne ha d'explotar al màxim les seues potencialitats innates, recalque la importància del determinant cada com un reconeixement del valor diversitat. En la didàctica constructiva l'aprenentatge es realitza com una orientació cognitiva, on el punt de partida és el procés d'aprenentatge de cada alumne que parteix de les seues habilitats, de les estratègies que domina i dels models conductuals que posseïx.


Un altre factor que m'agradaria tractar és l'error vist des del punt de vista constructiu, este no és reflexe d'ignorància. Quan un alumne comet un error ens esta dient "aço no se fer-ho" i alehores ens esta indicant el que necessita aprendre. Segurament hem viscut infinitud de moments on un professor ens ha formulat una pregunta en general i ningú a alçat la mà per a contestar-li, quan segurament tots en el nostre cap tindríem una resposta que donar però no ens atrevim a dir-la per si no és correcta. Açò és perquè des de xicotets no ens han reforçat la idea de que equivocar-se és igual de positiu que encertar. Una resposta incorrecta no ha de ser castigada sinó que hi ha que corregir-la per a aprendre. Per això el model didàctic constructiu també defén la idea de deixar que els alumnes continuen equivocant-se perquè ells mateixos s'autocorregisquen i sàpien trobar les resposta.


Totalment oposat seria el model didàctic passiu on el professor vomita el temari de cada dia i l'alumne sent sorolls mentres pensa en altres coses. Recorde les paraules d'un professor meu que abans de començar les classes ens deia "boca tancada, braços creuats, orelles obertes i ulls oberts" eixe era el seu ritual, anul·lar la nostra capacitat per a raonar, qüestionar, emocionar-nos, deduir, reflexionar. En canvi en el model constructiu el professor actua com a guia i implica que l'alumne tinga flexibilitat de pensament, flexibilitat d'imaginació i flexibilitat d'acció, esta ultima per que comporta a què l'alumne s'active, ja que el pensament no té fronteres, es construïx, desconstruïx i reconstruïx i esta en un continu procés de modificació. Aleshores fer que l'alumne no sols comprenga i aprenga sinó que a més mobilitze el que ja té aprés pot ser complicat, per que també depén de la posició de comoditat que este tinga.


Actualment el problema que es plantegen els educadors és desemvolupar un enfocament de l'ensenyança que els permeta guiar jóvens creatius i motivats, a partir d'ensenyar-los a pensar i qüestionar-se les coses. Encara que tinguem una educació amb una qualitat qüestionable, pense que al final el professor és el que fa classe i pot fer el que vullga, per a ensenyar no n'hi ha prou amb saber l'assignatura no és prou amb què el professor sàpia dominar la seua disciplina sinó que ha d'estar format com a docent i saber perfectament com estimular l'alumne perquè vullga aprendre com aprendre.


Com a conclusió, no hi ha que quedar-se amb els coneixements tradicionals, sinó anar més enllà, fer alumnes crítics i nosaltres actuar com a mediadors entre els seus coneixements previs i el seu procés d'aprenentatge. Per tant, el model didàctic constructiu em pareix interessant ja que engloba tant el cognoscitiu com l'afectiu i el procedimental.

domingo, 7 de diciembre de 2014

COLORS EN SÈRIE. Grog

Grog: el camí de la contradicció

Van Gogh era un obsés del groc. Va pintar compulsivament en groc fins a la mort. El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l'identifica amb l'odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament, és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s'estima o s'odia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs...



COLORS EN SÈRIE. Verd

Verd: de la vida a la mort

1821. Napoleó mor a l'illa de Santa Elena. El culpable: el verd. El color de la natura per exel·lència representa també la llibertat a Occident. En canvi, per a un islàmic, és el color sagrat. El verd és la vida en estat pur però també és el color de la tecnologia, el dels soldats i el del "nightshot".


COLORS EN SÈRIE. Roig

Vermell: dona'm la vida

El telèfon vermell no va existir mai. Els toros no persegueixen mai el vermell. El color de la sang. El que dóna la vida. El primer color que l'home va designar, el primer que els nadons veuen quan neixen i el que distingim amb més facilitat sobre qualsevol fons. El que els daltònics confonen. Les emocions són vermelles i també ho és el sexe i l'amor.



COLORS EN SÈRIES. Blau

Blau: Confia en mi

Abans de les guerres mundials, molts nens vestien de rosa. Les nenes, de blau. Per què hi ha tants uniformes blaus? Ben senzill: és el color de la confiança. Però també el dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.



COLORS EN SÈRIE. Negre

Negre: el túnel al final de la llum

1820. Goya pinta les seves pintures negres. Però, podria ser que no les hagués pintat ell. Qui podia haver-ho fet? Un negre.Mort, mals presagis, ocultisme... La llegenda que arrossega el negre fa difícil creure que és també el color de la sofisticació i l'elegància, i el que més urbanites han volgut vestir per identificar-se amb un grup social o un altre.


COLORS EN SÈRIE. Gris

Gris plata: el reflex multicolor

Una de cada 10.000 persones no pot veure els colors, veu en blanc i negre. El gris plata reflecteix tots els colors. En aquest capítol ens qüestionem l'ús d'aquest color per part de marques i empreses, ens preguntem per què hi ha objectes que tenen tota la paleta de colors i per què, quan tenim aquesta paleta al davant, triem un color i no un altre.


PROPOSTA D'ACTIVITAT. COLORS EN SÈRIE.

Proposta d'activitat Colors en sèrie


Aquesta magnifica sèrie ens podria permitir treballar a classe els colors. Una de les possibilitats que presta és  visualitzar els vídeos a classe, per a que cada alumne  realitze una fitxa per a ell, on haura de indicar el nom del color i tres aspectes o coses que més li han cridat l' atenció del vídeo. 

Podem relacionar el color del vídeo amb els continguts que es donen a classe, per exemple, començar pels colors llum primaris, blau, verd i vermell. 

Com a treball final, cada alumne haurà de presentar un projecte sobre els colors o el color, el material és completament lliure, així com el tema i la tècnica, pot ser una animació, una pintura, un poema, una escultura, una performance, una cançó, maqueta, instal·lació, etc. L'única premissa és que tractin el tema del color i el seu valor expressiu.


                 OBJECTIUS ESPECIFICS
·         Enriquir habilitats per a desenvolupar un projecte sobre el color.
·        Generar oportunitats de col·laboració per a construir coneixements sobre la simbologia del color i el seu valor expressiu.
·         Buscar de solucions personals en enfrontar-se a representacions gràfiques i plàstiques.

·         Conèixer el valor expressiu dels Colors. Simbolisme i Psicologia.

SESSIÓ 1. Avaluació prèvia de l’activitat Colors en Sèrie.

Cada alumne portarà a classe les fitxes que ha realitzat de cada color i es farà una posada en comú on dirà la conclusió que ha tret al veure els vídeos i elegirà els tres aspectes que més destaque de tot allò que havia escrit a les fitxes.

                SESSIÓ 2. Pluja d’idees

                Després es realitzarà una pluja de idees on es dirà el tema que tractaran per desenvolupar el projecte i com ho podrien fer, aquesta activitat em serveix perquè s'ajuden els uns als altres i si algun alumne no se li ocorrerà res se li desperte la creativitat a partir d'escoltar als seus companys.

                SESSIÓ 3. Treball a classe

Treball dels alumnes cadascú amb el seu projecte.

                SESSIÓ 4. Posada en comú on cada alumne explicarà als seus alumnes com està portant a terme el seu           treball.

Es farà una posada en comú on cada alumne explicarà als seus alumnes com està portant a terme el seu treball, així es podran ajudar entre ells i donar suggeriments si algú se li ocorre alguna solució o idea per ajudar al seu company  a millorar la seva feina. Avaluació formativa.

               SESSIÓ 5. Avaluació final del treball. Exposició individual.

               Un a un presentaran el seu treball finalitzat els seus companys . Avaluació final.

Material

El que cada alumne necessite per desenvolupar el seu projecte individual.
                Vídeos de Colors amb Sèrie de TV3.