domingo, 21 de diciembre de 2014
Animació
Este genial vídeo de Marty Cooper muestra las posibilidades de los dispositivos móviles para crear vídeos de animación.
jueves, 18 de diciembre de 2014
DESFENT un trosset meu.
PRESENTACIÓ DE TREBALL REALITZAT
Vos
presente el meu treball artístic, potser l'espectador al veure els
meus quadres camine per les esbosses del desorde, encarant-les com el
que busquen ser: una producció en la trobada entre dos metodologies
fonamentalment complementàries: formalitat i espontaneïtat.
En
ells presente de forma espontània tota una trampa interior amb la
finalitat de traure a la llum les meues emocions, busquen entendre
una realitat més enllà de la mera visualitat, prestant més atenció
al contingut que a les formes.
Per
casualitat, una madeixa de línies entrecreuades em van aportar
llibertat i plaer de manera ingènua, anticipant el que seria la clau
de la meua obra: l'automatisme. Esta actitud lligada al surrealisme,
va transformar la meua dinàmica creativa i va marcar la senda de la
meua poètica personal en perfecta harmonia amb els meus anhels
artístics, en els quals tracte de reflectir el meu inconscient i
l'absència total dels límits entremesclant tot això pel binomi
orde - desorde.
http://mariacovs.tumblr.com/ |
El
meu treball es titula
Desfer i
sorgix
pel meu mode d'actuar enfront del llenç, ja que durant este procés
té lloc la lluita interna on passat i present en forma de nucs es
desfan. És un continu joc entre límits borrosos, perquè hi ha una
retòrica espontània junt amb una altra més formal i elegant. En
aquest treball presente la meua part psíquica, es comprén una part
terapèutica i intervé el meu cos en moviment.
Em
fascina la capacitat creativa dels xiquets, el seu caràcter
espontani, he investigat sobre el gest infantil i els garabats i
actualment treballe en esta linea compaginant amb el màster en
educació secundària. Com a docent m'interessaria transmetre una
dinàmica creativa, que done lloc a què cada alumne puga
desenvolupar la seua poètica personal.
Maria Coves. Desfer VI, 2014. 120 x120 cm Acrílic |
RECURS WEB. SISTEMA DIÈDRIC.
Aquest
és un enllaç d'una aplicació que pot servir a tots els que hagen
d'aprendre el Sistema Dièdric. No es desenvolupa el tema en
profunditat, però ajuda en els primers moments de desconcert que ens
sorgixen davant d'una matèria amb una càrrega d'abstracció de
l'espai important. El que més m'agrada és el suport que oferix per
a imaginar els models. L'aplicació és fàcil d'utilizar, a
l'esquerra apareix un menú principal on es pot accedir a cada lliçó,
que és presentada a través d'animacions i senzilles explicacions. I
en el quadre de la dreta, apareix una barra de submenus per a
accedir als distints apartats de la lliçó.
martes, 16 de diciembre de 2014
MODEL DIDÀCTIC CONSTRICTIU O APROXIMATIU
MODEL
DIDÀCTIC CONSTRICTIU O APROXIMATIU
Maria
Coves López
En
aquest article tractaré el model didàctic constructiu el qual esta
recolçat per diverses teories psicològiques on els gestors
principals són Piaget, Ausubel, Bruner i Vigostky però com diu
R.Matthews "el constuctivisme és com una casa que conté moltes
habitacions" per la qual cosa trobem molts punts de vista i
formes diferents d'afrontar el constructivisme. Centrant-me en el
model didàctic constrictiu o aproximatiu diré que aprendre és
construir, interpretar, comprovar, és a dir, aprendre com aprendre,
és un element que sempre tindrà valor, ara, en el passat i en el
futur perquè dessarrotlla la capacitat d'autoconstrucció de
l'autoconsciència.
La
docència és autentica quan no hi ha lloc en ella per a
l'autoritarisme ni per a la individualitat egocèntrica, només hi ha
lloc per a l'exercici conscient i responsable d'una didàctica
constructiva. A estes altures del curs que ja hem vist diferents
models didàctics i metodologies tinc la sensació que ensenyar és
més difícil que aprendre, la tasca fonamental del professor és
despertar la curiositat de l'alumne cap a l'aprenentatge, que el
alumne tinga la llibertat d'analitzar, qüestionar i debatre tota la
informació que el professor li comunique perquè puga generar el seu
propi cos de coneixements.
Però
no tots els alumnes són iguals, en l'aula ens trobem pluralitat .
Per tant, cada alumne ha d'explotar al màxim les seues
potencialitats innates, recalque la importància del determinant cada
com un reconeixement del valor diversitat. En la didàctica
constructiva l'aprenentatge es realitza com una orientació
cognitiva, on el punt de partida és el procés d'aprenentatge de
cada alumne que parteix de les seues habilitats, de les estratègies
que domina i dels models conductuals que posseïx.
Un
altre factor que m'agradaria tractar és l'error vist des del punt de
vista constructiu, este no és reflexe d'ignorància. Quan un alumne
comet un error ens esta dient "aço no se fer-ho" i
alehores ens esta indicant el que necessita aprendre. Segurament hem
viscut infinitud de moments on un professor ens ha formulat una
pregunta en general i ningú a alçat la mà per a contestar-li,
quan segurament tots en el nostre cap tindríem una resposta que
donar però no ens atrevim a dir-la per si no és correcta. Açò
és perquè des de xicotets no ens han reforçat la idea de que
equivocar-se és igual de positiu que encertar. Una resposta
incorrecta no ha de ser castigada sinó que hi ha que corregir-la per
a aprendre. Per això el model didàctic constructiu també defén la
idea de deixar que els alumnes continuen equivocant-se perquè ells
mateixos s'autocorregisquen i sàpien trobar les resposta.
Totalment
oposat seria el model didàctic passiu on el professor vomita el
temari de cada dia i l'alumne sent sorolls mentres pensa en altres
coses. Recorde les paraules d'un professor meu que abans de començar
les classes ens deia "boca tancada, braços creuats, orelles
obertes i ulls oberts" eixe era el seu ritual, anul·lar la
nostra capacitat per a raonar, qüestionar, emocionar-nos, deduir,
reflexionar. En canvi en el model constructiu el professor actua com
a guia i implica que l'alumne tinga flexibilitat de pensament,
flexibilitat d'imaginació i flexibilitat d'acció, esta ultima per
que comporta a què l'alumne s'active, ja que el pensament no té
fronteres, es construïx, desconstruïx i reconstruïx i esta en un
continu procés de modificació. Aleshores fer que l'alumne no sols
comprenga i aprenga sinó que a més mobilitze el que ja té aprés
pot ser complicat, per que també depén de la posició de comoditat
que este tinga.
Actualment
el problema que es plantegen els educadors és desemvolupar un
enfocament de l'ensenyança que els permeta guiar jóvens creatius i
motivats, a partir d'ensenyar-los a pensar i qüestionar-se les
coses. Encara que tinguem una educació amb una qualitat
qüestionable, pense que al final el professor és el que fa classe i
pot fer el que vullga, per a ensenyar no n'hi ha prou amb saber
l'assignatura no és prou amb què el professor sàpia dominar la
seua disciplina sinó que ha d'estar format com a docent i saber
perfectament com estimular l'alumne perquè vullga aprendre com
aprendre.
Com
a conclusió, no hi ha que quedar-se amb els coneixements
tradicionals, sinó anar més enllà, fer alumnes crítics i
nosaltres actuar com a mediadors entre els seus coneixements previs i
el seu procés d'aprenentatge. Per tant, el model didàctic
constructiu em pareix interessant ja que engloba tant el cognoscitiu
com l'afectiu i el procedimental.
lunes, 15 de diciembre de 2014
viernes, 12 de diciembre de 2014
domingo, 7 de diciembre de 2014
COLORS EN SÈRIE. Grog
Grog: el camí de la contradicció
Van Gogh era un obsés del groc. Va pintar compulsivament en groc fins a la mort. El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l'identifica amb l'odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament, és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s'estima o s'odia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs...
Van Gogh era un obsés del groc. Va pintar compulsivament en groc fins a la mort. El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l'identifica amb l'odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament, és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s'estima o s'odia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs...
COLORS EN SÈRIE. Verd
Verd: de la vida a la mort
1821. Napoleó mor a l'illa de Santa Elena. El culpable: el verd. El color de la natura per exel·lència representa també la llibertat a Occident. En canvi, per a un islàmic, és el color sagrat. El verd és la vida en estat pur però també és el color de la tecnologia, el dels soldats i el del "nightshot".
1821. Napoleó mor a l'illa de Santa Elena. El culpable: el verd. El color de la natura per exel·lència representa també la llibertat a Occident. En canvi, per a un islàmic, és el color sagrat. El verd és la vida en estat pur però també és el color de la tecnologia, el dels soldats i el del "nightshot".
COLORS EN SÈRIE. Roig
Vermell: dona'm la vida
El telèfon vermell no va existir mai. Els toros no persegueixen mai el vermell. El color de la sang. El que dóna la vida. El primer color que l'home va designar, el primer que els nadons veuen quan neixen i el que distingim amb més facilitat sobre qualsevol fons. El que els daltònics confonen. Les emocions són vermelles i també ho és el sexe i l'amor.
El telèfon vermell no va existir mai. Els toros no persegueixen mai el vermell. El color de la sang. El que dóna la vida. El primer color que l'home va designar, el primer que els nadons veuen quan neixen i el que distingim amb més facilitat sobre qualsevol fons. El que els daltònics confonen. Les emocions són vermelles i també ho és el sexe i l'amor.
COLORS EN SÈRIES. Blau
Blau: Confia en mi
Abans de les guerres mundials, molts nens vestien de rosa. Les nenes, de blau. Per què hi ha tants uniformes blaus? Ben senzill: és el color de la confiança. Però també el dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.
Abans de les guerres mundials, molts nens vestien de rosa. Les nenes, de blau. Per què hi ha tants uniformes blaus? Ben senzill: és el color de la confiança. Però també el dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.
COLORS EN SÈRIE. Negre
Negre: el túnel al final de la llum
1820. Goya pinta les seves pintures negres. Però, podria ser que no les hagués pintat ell. Qui podia haver-ho fet? Un negre.Mort, mals presagis, ocultisme... La llegenda que arrossega el negre fa difícil creure que és també el color de la sofisticació i l'elegància, i el que més urbanites han volgut vestir per identificar-se amb un grup social o un altre.
1820. Goya pinta les seves pintures negres. Però, podria ser que no les hagués pintat ell. Qui podia haver-ho fet? Un negre.Mort, mals presagis, ocultisme... La llegenda que arrossega el negre fa difícil creure que és també el color de la sofisticació i l'elegància, i el que més urbanites han volgut vestir per identificar-se amb un grup social o un altre.
COLORS EN SÈRIE. Gris
Gris plata: el reflex multicolor
Una de cada 10.000 persones no pot veure els colors, veu en blanc i negre. El gris plata reflecteix tots els colors. En aquest capítol ens qüestionem l'ús d'aquest color per part de marques i empreses, ens preguntem per què hi ha objectes que tenen tota la paleta de colors i per què, quan tenim aquesta paleta al davant, triem un color i no un altre.
Una de cada 10.000 persones no pot veure els colors, veu en blanc i negre. El gris plata reflecteix tots els colors. En aquest capítol ens qüestionem l'ús d'aquest color per part de marques i empreses, ens preguntem per què hi ha objectes que tenen tota la paleta de colors i per què, quan tenim aquesta paleta al davant, triem un color i no un altre.
PROPOSTA D'ACTIVITAT. COLORS EN SÈRIE.
Proposta d'activitat Colors en sèrie
Aquesta magnifica sèrie ens podria permitir treballar a classe els colors. Una de les possibilitats que presta és visualitzar els vídeos a classe, per a que cada alumne realitze una fitxa per a ell, on haura de indicar el nom del color i tres aspectes o coses que més li han cridat l' atenció del vídeo.
Podem relacionar el color del vídeo amb els continguts que es donen a classe, per exemple, començar pels colors llum primaris, blau, verd i vermell.
Com a treball final, cada alumne haurà de presentar un projecte sobre els colors o el color, el material és completament lliure, així com el tema i la tècnica, pot ser una animació, una pintura, un poema, una escultura, una performance, una cançó, maqueta, instal·lació, etc. L'única premissa és que tractin el tema del color i el seu valor expressiu.
OBJECTIUS ESPECIFICS
· Enriquir habilitats per a desenvolupar un projecte sobre el color.
· Generar oportunitats de col·laboració per a construir coneixements sobre
la simbologia del color i el seu valor expressiu.
· Buscar de solucions
personals en enfrontar-se a
representacions gràfiques i plàstiques.
· Conèixer el valor expressiu dels Colors. Simbolisme i Psicologia.
SESSIÓ 1. Avaluació
prèvia de l’activitat Colors en Sèrie.
Cada alumne portarà a
classe les fitxes que ha realitzat de cada color i es farà una posada en comú
on dirà la conclusió que ha tret al veure els vídeos i elegirà els tres
aspectes que més destaque de tot allò que havia escrit a les fitxes.
SESSIÓ 2. Pluja d’idees
SESSIÓ 3. Treball a classe
Treball dels alumnes
cadascú amb el seu projecte.
SESSIÓ 4. Posada en comú on cada alumne
explicarà als seus alumnes com està portant a terme el seu treball.
Es farà una posada en comú
on cada alumne explicarà als seus alumnes com està portant a terme el seu
treball, així es podran ajudar entre ells i donar suggeriments si algú se li
ocorre alguna solució o idea per ajudar al seu company a millorar la seva feina. Avaluació
formativa.
SESSIÓ 5. Avaluació final del treball.
Exposició individual.
Un a un presentaran el seu treball finalitzat els
seus companys . Avaluació final.
Material
El que cada alumne
necessite per desenvolupar el seu projecte individual.
Vídeos
de Colors amb Sèrie de TV3.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)